Me das paz y me das guerra.
Cuando cuento las mareas
haces plano el horizonte,
estás entre el mar y la tierra.
Y ya no te puedo tocar
porque no me atrevo a hacerlo,
tan cerca de la tierra estás y yo,
sobrevolando el mar.
Aquest hauria d'estar en una antologia de poemes que pot entendre tothom, sense que per això deixi de tocar el més profund que tenim a dins. Una meravella.
Aquest hauria d'estar en una antologia de poemes que pot entendre tothom, sense que per això deixi de tocar el més profund que tenim a dins. Una meravella.
ResponEliminaEl que hauria de ser en una antologia és la teva crítica, fillet. Moltes gràcies!
ResponElimina