dissabte, 9 d’abril de 2011

EL VERS I LA TEVA IMATGE.

Com un brollador s'escampen
pels marges del verb punyent.
               Davant de l'espill t'encantes
               reflectint somrís rogenc.
Si el rocam de la paraula
és esglai pel mar batent
               el teu rostre és un desmai
               bressolat suament pel vent.
Garlandes decanten l'aire
mot a mot
                         de bat a bat
s'esberla la teva imatge
al fons del mirall trencat.

Montse Gras.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada