dijous, 31 de març de 2011

La petita carpa.

La petita carpa que vivia en un bassal al carrer Mallorca no podia dormir tranquil·la. Tot i que era un bassal molt ben situat, en un carril reservat, a l'estiu l'aigua de pluja era tan escassa que amb prou feines podia esquivar les rodes dels l'autobusos i els taxis.
Els nens de l'escola veïna li deixaven el rebost ple d'engrunes del berenar i ella els saludava fent l'al·leta.
Amb el temps, les rodes dels autobusos van engrandir la fondària del bassal i l'ajuntament ja no va poder dissimular més que coneixia l'existència del toll; la Guàrdia Urbana, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra van traslladar la petita carpa a Vilanova i la Geltrú, on vivia una cosina seva, la carpa Juanita, a la que no vèia des de l'última crescuda del Llobregat.
Amb el temps, la petita carpa també va aprendre a veure en porró, però la mistel·la va ser la seva perdició. La convivència es va fer tan dificil que la petita carpa, quan va tenir ocasió, va anar a viure a una cucona a prop d'una dolina al Garraf, ja que no volia deixar la comarca.
Tot sovint  a cotxeres, fent el cafetó  parlem d'ella, dels seus saltirons breus, picant l'ullet, amb aquella gràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada