dijous, 31 de març del 2011

No el vaig arrivar a conèixer gaire. Tampoc no va estar-s'hi molt de temps, a prop meu.
Em va colpir al primer cop d'ull, no sé, alt, molt prim, amb la motxila massa petita per a portar.hi la supervivència.
La seva roba era molt bruta, d'una brutícia ancestral, cansada, de dormir al carrer.
 No em va mirar, no va mirar ningú. Va travessar el carrer davant meu, amb l'esguard absent, indiferent, i el vaig perdre a la cantonada, quan el meu semàfor es va posar verd.

2 comentaris:

  1. Em recorda "La Atalaya", una novel·la (molt bona, per cert) de Jesús Mª Recio, resumida en quatre ratlles contundents. Molt bé!

    ResponElimina
  2. Això em passar de debó; conduïa el bus i va travessar davant meu un noi amb una moltxil·leta. Em va colpir la seva mirada, semblava tan trist i anava tan brut que fèia angúnia.
    No conec la novel·la, ja la llegiré. Gràcies, Florenci.

    ResponElimina